BttBadalona.com

[chus]

[Diesel]

Miki, te veo mu perju ...


¿Que te pasó?
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[Pere]

[Pere]

I aquí la "mini-crònica" des de la reraguarda:

Són coses que poden passar però que no són normals: trobar-nos a les 6:40 del matí més de 60 ciclistes disposats a fer aquesta sortida, que no és gens fàcil, no és gaire lògic. Però que això es vagi repetint any rere any, encarà en té menys de lògica. I que l'endemà d'haver-la fet ja estem pensant que només ens queden 364 dies per tornar-hi, ja desafia les lleis de la física (les noves, que les antigues es veu que ja no valen) i de la química. Però és que ens agrada la BTT i trobades com la d'ahir encara ens fan enamorar-nos més d'aquest esport que ens té tan enganxats i a qui li hem d'agrair els grans moments de felicitat que ens dóna, i que si els posem al costat dels moments de patiment guanyen per golejada.

Així doncs, comencem la nostra jornada amb un detall del Domingo, el nostre crack de Bttbadalona, que ens ha portat una safata d'unes pastes boníssimes. Aquí tenim el detall, en mans de dos altres cracks de Bttmania, en Chus i l'Andreu, a qui dec, gràcies a les seves cròniques i fotos de bttmania.org, el fet d'estar pujat a la bici sempre que puc



Mentre esperem la Mamma-Silvesterbike, que ens portarà els dorsals, és el moment de trobar-nos els de cada dissabte, els que no coincidim tant, els nous d'enguany i els que fa molt temps que no ens veiem.
Ja arriben els dorsals (millor seria dir frontals) que ha dissenyat en Surfer i ha plastificat en Silvester. A alguns els bategem adequadament per l'ocasió





Ja ben posats els frontals amb les brides del Gordi, comencem la sortida amb una mica d'endarreriment però amb bon ritme tot i que ens espera molt de camí. Fa goig la pujada al Dipòsit





I en Diesel, la nostra ànima i mirall, al capdamunt del Dipòsit ens fa la foto de grup



Amb tants ciclistes és inevitable alguna avaria, ahir n'hi van haver unes quantes i en Lluís va ser un dels que les van patir



Mentre el seu germà arregla el bony del seu tubeless, en silvesterjm aprofita per una mica de tapeig



A l'ermita de Sant Bartomeu no hi cabia una agulla









I a partir d'aquí ve la part nova del recorregut, preciosa, que ens portarà a Can Bordoi per corriols que s'han treballat els exploradors Silvester i Diesel i que ens van agradar moltíssim a tots.
Dos dels nous amics passant cap al Coll de Parpers




No cal GPS, hi ha companys que es queden a les cruïlles que podrien portar conflicte i la ruta està ben senyalitzada


A can Bordoi els que anàvem al darrera no vam tenir massa temps per descansar, ja que es feia una mica tard i encara quedava molt trajecte per fer. Pels que no em conegueu, sóc el pesat que en els descansos sempre estava donant pressa per sortir als que no corrien tant. Us demano disculpes: m'hauria agradat que tothom pogués reposar més i menjar tranquil·lament però crec que era necessari fer-ho per poder arribar a dalt de tot i baixar amb llum.
I així, amb una mica de pressa, vam encarar la pujada al Santuari del Corredor, on l'Andreu també va haver de recuperar el seu tubeless. Mentre l'Andreu solucionava el problema, vam trobar al Btv, que ens venia a veure amb el seu fill. Xavi, sempre t'ho dic: torna al btt, deixa la "mala vida"!
Sé que això serà difícil, potser haurem de coincidir amb la flaka quan arregli la meva Gitane



I ja solucionat el problema mecànic, de mica en mica, pedalant i pedalant, arribem al Santuari del Corredor, que era una festa i no només de la bicicleta, oi Guillermo?:












I com en tota bona festa, no hi podia faltar el pastís i el cava. Moltes felicitats! I moltes gràcies pel detall i l'humorada de portar l'ampolla fins al cim (spoiler)


Ens fem la foto oficial de la sortida



I sortim ràpidament per no fer tard.










Aquest tram és una baixada per una pista un pèl trencada però gens difícil que ens portarà ràpidament a la carretera de Granollers. Però la roda del davant d'en Sacarni diu que no: es rebenta i el fa caure. A part de la rascada, de resultes del cop en Ramon té una contractura que no el deixa moure la cama. Sort en tenim d'en Icesurft, que és FISIO (en majúscules) i amb les seves "manetes de plata" li arregla el problema. Primer li fa un suau massatge amb Fisiocrem



Com que no n'hi ha prou, passa a l'atac amb una tècnica un pèl més agressiva, que consisteix en donar cops de puny sobre la cuixa afectada. Una llàstima no haver pogut filmar la tècnica reparadora ja que li estava aguantant la cama per sota al Ramon i no tenia les mans lliures. El cas és que al tercer cop de puny en Ramon diu que ja no li fa mal, no sabem si és de veres o per evitar un nou cop. Passada la sorpresa inicial, en Ramon, que li ha agafat gust al càstig, vol que l' Ice segueixi pegant-lo, però aquest no li fa cas i amb una tira de pneumàtic plena de làtex s'acaba el problema. Moltes gràcies, Ice




La resta de la baixada em va semblar molt bonica, amb els troncs vermells de les alzines sureres acabades de pelar. No vaig fer cap foto ja que l'incident ens va fer perdre força temps, però a la memòria queden les imatges precioses de la baixada... i com de lluny ens queda el nostre objectiu



Abans de passar el gual de la Tordera, en Carlos, un altre crack, acarona el poni que sempre està allà esperant-nos



Ahir va fer molta calor i això, el bon ritme que vam portar i els quilòmetres que anaven passant es comencen a notar. L'aturada a Mosqueroles, amb el punt d'aigua fresca i bona ens va perfecta per poder fer la part final de la sortida, que és molt dura











Alguns s'ho muntaven bé, sempre a la fresca relaxats i amb un refresc a la mà, oi José Luis?



El nombrós grup dels Llorones, amb qui no vaig poder parlar massa ja que anaven al davant, mai falta en aquesta sortida
]

Aquest és el Domingo, el responsable de la intendència inicial, que necessita un vestit nou de barrufet


Sense massa demora (si més no pels últims en arribar a Mosqueroles) ens tornem a posar en marxa. A partir d'aquí ja només pugem, no hi ha cap tram planer fins al cim







Els percentatges són alts i la calor no ajuda gaire. Això fa que alguns pugin patint molt, caminant a estones per relaxar els músculs. El nostre objectiu és arribar a l'estany d'en Viada, ja a 1000 m, on descansarem i ens refrescarem. L'Hugo, sempre content, ho fa mentre els peixets li fan massatge a les cames


I en Ramon, amb la cama reparada, s'afegeix al bany


Mentre alguns descansem i mengem una mica



L'Icesurft no té massa temps per ell ja que ha de tornar a arreglar problemes físics. Ara el pacient és el Miki, a qui se li han carregat molt els abductors. Aquí sí que hi ha vídeo, el podreu veure al final si teniu paciència i aguanteu els 12 minuts que dura. Només dir que el tractament és delicat comparat amb el que va "rebre" en Ramon abans


En Miki, assenyadament, decideix no continuar i esperar als primers que baixaran del cim per seguir GR-5 avall fins Sant Celoni. Nosaltres seguim amunt, ara el nostre objectiu és arribar al Mirador de les Guaitadores, que és a uns 1150 m. Abans d'arribar-hi, ens trobem al Primo, que ha pujat des de Sant Celoni i ja està baixant


Anem guanyant altura amb tenacitat i vencent algun moment de debilitat amb l'ajuda de tots i arribem al Mirador


A la foto falta en Chus, que s'havia quedat una més enrere per una necessitat fisiològica, i aquí el tenim arribant


A partir d'aquí, la pujada és molt dura, sort n'hi ha de l'asfalt que ens la facilita una mica. Ahir, a més, gairebé no hi havia boira i el fet de tenir la referència del cim també ens va servir d'ajuda. Ara el nostre proper objectiu és el mirador que hi ha entre els kilòmetres 3 i 4 on anem pujant ajudant-nos els uns als altres






No hi ha bona visibilitat, donada la calitja anticiclònica, però ens aturem per fer-nos la foto


Ara el nostre objectiu és arribar a la marca dels quilòmetres i anar-los superant un a un, pam a pam. Hugo, si en vols algun més te'l passo per MP:


En Joaquim, un nou amic a qui esperem veure ben aviat, avui ha anat a Montserrat, n'hi ha que mai en tenen prou!


Es fa llarg, però ens anem acostant al cim


El cel es tapa una mica, però aviat els núvols s'esvaeixen i el sol ens acaba de donar la força i determinació per arribar a dalt a bon ritme















Des de dalt de tot, en Lluís ens anima amb els walkies i ens ajuda en els últims metres de la pujada. Pedalem una miqueta més i per fi ja som a dalt, on brindem amb el cava que ha tingut el detall de pujar en Silvesterjm i ens fem la última foto de grup



Tots baixem pel GR-5, que és la cirereta final de la sortida. No tenim massa temps i anem fent via ràpidament però sempre en grup. Aquí estem a la trialereta que enllaça amb la carretera, ja amb el sol a punt d'adormir-se


Sóc patidor de mena, ho reconec. Ahir vaig patir molt. Primer perquè creia que no arribaríem a dalt, després a la baixada patia pensant que una avaria ens podria fer anar malament de temps. I quan vam haver d'arreglar aquesta punxada encara vaig patir més



Encara teníem marge, però poc: una altra incidència ens faria arribar a les fosques, i per això vam anar tirant avall sense pausa i serrant les dents a les poques pujades que hi ha









...fins que ens vam haver d'aturar per una punxada d'en JFR. Sort que porta líquid i ho vam mig solucionar inflant la roda. Per cert, mentre en Jordi inflava la roda es va aturar una família que pujava en un cotxe per si necessitàvem ajuda: hi ha molta més gent bona del que sembla.
Llavors va ser quan en Martin va encendre un focus del Camp Nou que portava sobre, es va fer de dia i de sobte vaig deixar de patir.

I així vam arribar a Sant Celoni, on ens vam refrescar una mica i alguns vam tenir la sort de menjar un entrepà de pernil de Teruel que aixecava els morts (gràcies, Ramon) i gairebé ens vam emportar un casc de regal. Potser l'any vinent ens toqui a la rifa, però per que passi això, hi hem de ser. No hi faltareu, oi?

P.S.: com que la crònica m'ha quedat curta, faré un petit vídeo per allargar-la, si us sembla bé.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[miki]

[juanma]

Lo unico puedo decir para expresar mi día tan mágnifico que pasé en la última subida al Turó es dar las GRACIAS a todos los que me dejaron acompañarles para realizar esta gesta que para mí es la 4ª edición, y la verdad es que cada vez te engacha más y cada vez que llega siguo teniendo los mismos nervios que la anterior, no se de donde vienen esas sensaciones pero no quiero perderlas por nada del mundo.

GRACIAS mis queridos pitufos organizadores, que cada uno en su fase este año lo han bordado, como por otra parte no podría ser de otra manera, y como han comentado otros compañeros la parte de Parpers hasta casi Can Bordoi una pasada por el recorrido senderil que estuvísteis averigüando para nosotros, alguien ha comentado de buscar un teléferico cercano para subir al Turó, pero entonces se quitaria el sufrimiento que tenemos que padecer primero hasta el mirador, y como culminación los últimos 6 km. hasta coronar la montaña, es aqui en estos momentos donde el compañerismo del biker que te encuentras a tu lado, o que te encuentran a ti y mutuamente nos vamos dando ánimos para poder pasar esos kilómetros infernales lo mejor posible para que al final de la última curva podamos ver la "P" del parquing y que sabes que YA ESTÁ, y que caramba si no, no sería lo mismo.

Felicidades a todos y como no a mis LLORONES que se han portado como campeones, sobre todo Kiko, Pesqui y Roberto que era la primera vez que acudian a esta cita y lo han superado notablemente.

P.D. Oidme una cosa, eso que decía Manolito de BDN > TURÓ > BDN > CENA yo creo que no es una idea descabellada, pero posiblemente en otro mes donde la luz del día nos durara más tiempo, podríais ir amasando esa idea.

[ANDREU]

Deu ni do quin rutot i quina organització dels amics de bttbadalona!!
Malgrat que fa tres anys ja l´havia fet, no t´hi pots confiar. És molt llarga i dura.
Aquest any amb la incorporació d´alguns trams corriolers per La Roca del Vallès el recorregut va ser una mica més variat, però la butifarrada des de Sant Celoni fins al Turó no te la treu ningú.
He d´agraïr especialment al Pere, Chuso i Surfer la seva companyia i ànims durant el moments crítics, la bici feia soroll per tot arreu, el 42x30 es va convertir en el meu aliat en trams planers i de baixada, ja que la cadena saltava continuament amb altres velocitats, i els prolegomens d´una rampa a la cama esquerra em varen acompanyar durant gairebé 50km. Però gràcies als meus companys vaig poder assolir el cim, la qual cosa us agreixo sincerament. Desitjo l´any vinent repetir (i que vinguis més bttmaniàtics!!!!)
Moltes gràcies a SBK, JM, Pere, Chuso, SAurfer, etcc.........i a la resta pels ànims!
Adjunto una foto; estava tant feliç d´arribar a dalt que vaig oblidar d´estirar les galtes al nen (evidentment va fer alguna chusada).




_________________
si caes siete veces, levántate ocho

[Osiam]

Hola a todos!! Ahora que se me han secado un poco las manos del voltarén os escribo 4 cosas.
Un año más otro Turó "pal saco" y debemos estar locos, porqué con lo que se sufre...
Enhorabuena a todos los que pusieron todo su empeño y todo su esfuerzo en coronar, no es fácil, nada fácil. A todos los que se quedaron en el camino os animo a intentarlo el año que viene, cuesta un huevo, pero reconforta y no os penséis que los que llegan primero no sufren, sufren, y de lo lindo, de esto no se escapa nadie.
Gracias a los de siempre por invertir vuestro tiempo para que el nuestro sea mucho mejor, si cabe. Pere, Paco, SBK, SJM, Diesel, Gordi...perdonad si me dejo alguno, vosotros tenéis mucha parte de culpa de que esto sea lo que ya es.
Gracias por invitarnos y aguantarnos, Los Llorones simpre vamos de cachondeo y puede que sea pesado para alguien, pero somos así, que le vamos a hacer. Me hubiera gustado que nuestra representación hubiese sido un poco más nutrida, pero Vicenç, Miguel, e Isaac no estaban en condiciones por distintos motivos. El año que viene si nos volvéis a invitar, seremos más.
Un saludo.


Pd. Aquí van mis fotos: http://www.megaupload.com/?d=Q6BBO90D
_________________
http://www.bttlosllorones.com/

[Roby]

Enhorabona a tothom. Als que van arribar, als que no, als que van arribar primers, als últims, als que se'ls hi va fer de nit, als que van esgotar les cervesses de l'estació, als qui es van omplir de paciència, als que van punxar, als que es van perdre, als que es van trobar, als grans, als petits, al vells i al s joves, a TOTS!!!

P.D..Llorones gràcies per venir, encara que no vaig tastar la truita que portava el Juanma!! No falteu mai a la cita!!
_________________
Hexacontento!!!

http://robesport.blogspot.com/

[nor_bak]

Pos na otra pa la saca, me ha encantado... la vuelta en tren y el final rindiendo tributo a la virgen de la Macarena.



El gran Andreu tras hinchar 7 veces decide poner una cámara, su sabiduría supera la altura de sus calcetines. Con lo lentos que hemos ido hasta BTV nos ha pillado con su Brompton.


El GRAN ANDREU recibiendo las atenciones de su asistente personal.


Fotillo en el mirador de los guaitas o algo así.


Diesel coronando... que cabrón con la edad que tiene y casi no me he podido deshacer de el. Y eso que llevabao reservando energías desde el miércoles.


El próximo año tendremos que avisar al ayuntamiento de Sant Celoni para que prepare unas carpas con cerveza o algo porque cada año acabamos con todas... en fin.

Pronto recibiréis junto con el maillot conmemorativo una encuesta para mejorar temas organizativos, avituallamientos, masajes, cronometraje, clasificaciones etc. en caso de que no estéis de acuerdo con la posición obtenida se puede arreglar con donación en forma de merienda post-ruta cualquier sábado o domingo.

El gran album de fotos definitivo del Turó 2011

[silvesterbike]

hoy lunes 21:30 en directo la mamma y el papa en radio ciutat de Badalona

http://rcb.cat/player.htm

sbk

[diego]

Que formalidad,OLE

[marck7]

Felicidades por vuestra intervención en radio ciudat de badalona!!
_________________
Nada es comparable al sencillo placer de montar en bici

[SONIC]

Bueno, no queda mucho que decir, ya habéis utilizado todos los adjetivos para definir la ruta. Pero algo hay que decir:

Si quieres llegar pronto pedalea solo, pero si quieres llegar lejos pedalea con amigos.
Y eso es precisamente lo que hicimos el sábado, pedalear entre amigos, y llegar muy lejos.

Un abrazo,

Sonic.




















































































































_________________
No te haces viejo y dejar de pedalear.
Cuando dejas de pedalear te haces viejo.

[Sacar]

Los compañeros de trabajo me dicen que estoy loco, y no les falta razón, pero este día tiene algo especial, no tanto por el reto personal, que también tiene su lugar, sino por el ambiente que se crea en un acontecimiento como este.
Es algo que si no lo vives es difícil de explicar, pero lo único que sé es que ya estoy pensando en el Turó del año que viene y una sonrisa se refleja en mi cara.

Un saludo a todos y mil gracias a los organizadores de este evento.

PD: Icesurft, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias,........
Sin ti no hubiera podido continuar y menos coronar el TURO. UN MILLON DE GRACIAS.

Aquí tienes un amigo para siempre.



AQUÍ VAN ALGUNAS FOTOS.



























































A algunos les pudo la añoranza y cruzaron el rio como el año pasado.























Una vez en la cima todo son risas, anécdotas, fotos de todo tipo y una alegría generalizada que se refleja en nuestros rostros.









Y Jose Miguel nos tenía una grata sorpresa, él solito se había cargado con una botella de cava todo el camino para poder brindar con todos nosotros en la cima.
Un gran abrazo, Jose Miguel y muchas felicides.









_________________
CONTRA EL ESTRÉS LABORAL LO MEJOR
PEDALEAR



Las locuras de Sacarni

Las Rutas de Sacarni