BttBadalona.com

[Pere]

Vaja, pensava que només era el braç.

Probablement tornaré a provar-ho el dia 31 de maig.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Pere]

El dia 31 vaig tornar a provar-ho, però no vaig arribar a Vilanova de Bellpuig: després de 174 km i 13h30' en marxa em vaig quedar a Agramunt.

Passo pel mateix lloc que l'altre dia: Sant Jeroni, ermita i trialera de Montcada. A baix el corriol ha desaparegut entre tanta gramínia


Mentre passo pel parc fluvial torno a veure força fauna, però no em deturo massa ja que la ruta serà llarga i ja vaig fer fotos l'altre dia.

Aquest ocellet em crida l'atenció



i el dipòsit, molt més maco que els actuals, també


La crisi és llarga i dura



Ja a punt de deixar el marge del riu, em trobo la tuneladora del Besòs, que sembla s'ha desviat una miqueta del seu itinerari



El forat queda perfecte, però el camí està una mica impracticable


Després de passar per la font del Suro i la dels Capellans -ja et passaré el waypoint, Digi-, arribo a Sant Joan d'Altura, on carrego d'aigua el bidó i la motxilla, ja que no sé què em trobaré a partir d'aquí. És molt d'hora, però ja hi ha gent fent foc a l'àrea de lleure del costat.

Aquesta és la foto del campanar


A partir d'aquí segueixo el track que em va enviar en Totof, la variant poalera. És una zona força divertida que em porta ràpidament a Matadepera.

El gatet té por del monstre ciclaire


Després d'una pujadeta veig per primer cop la silueta de Montserrat, que m'acompanyarà molta estona en el meu viatge


Després de pujar per uns corriols que de baixada han de ser molt divertits però de pujada he de fer a peu en força ocasions i d'uns quants trams de pista en bones condicions, arribo a la Torre de l'Obac


amb el bisbe golafre al seu darrera


Poc abans d'arribar a la parròquia de Rellinars em trobo aquesta font ubèrrima


La riera també està preciosa


L'aigua de la font passa per aquest canalet


i baixa per aquest tub



fins a aquesta sínia de fusta, que està a més d'un km de la font



Després d'un tram de força pujada i amb molta calor, arribo al mas Casajoana, on trobo aquesta font gens maca però d'una aigua molt fresca i boníssima que em va molt bé ja que em comença a fer falta


Aviat arribo al Camí Reial





És Reial, però força estret i pedregós. Aquí tenim la fita, les orquídies i el caminet


Després de fer força trams de pujada a peu, i de baixar-ne uns altres de molt divertits, arribo a Sant Jaume de Vallhonesta, on s'ha restaurat la capella i es poden veure les runes de l'antiga parada i fonda.


Per dintre actualment és un punt d'informació del camí


Just al darrera de la capella hi ha la font, que té aigua gràcies a una cisterna que l'emmagatzema


Segueixo passant per molts corriols i arribo al Pont de Vilomara, on hi trobo el pont que donà nom al poble


Després de passar el pont pujo a peu per un PR que s'enfila moltíssim i suo la gota per l'esforç i la calor que fa, pensant que amb tanta caminada m'estic endarrerint molt. Passo com puc aquest tram una mica pesat i arribo a Vilaordis


i al parc de l'Agulla, on m'hi hauria quedat donada la calor que feia


Després de passar pel Poal de regadiu per vorejar Manresa em trobo més ànecs en un pont de les afores de la ciutat


M'havien dit que de Manresa a Els Prats del Rei la ruta era fàcil. Jo no m'ho acabava de creure... i vaig encertar.
En el tram fins a Castellfollit del Boix pateixo molt. Fa molta calor, porto poca aigua i 95 km a les cames, la pujada és llarga i bufa un vent molt fort de cara. Trobo un indicador que em diu que falten 4 km i decideixo arribar-hi per agafar aigua i menjar una mica. Després de molt temps en trobo un altre que diu que em falten els mateixos km. ¡I encara en trobo un altre, que diu que és a 8 km! Finalment hi arribo i agafo aigua del pati de l'escola.

Veig els moderns molins


i vaig pujant amunt, fins arribar a l'antena que es veu al final a l'esquerra


Són gegants que no s'aturen i fan una remor que si t'hi acostes va creixent . Sembla que t'estan espiant i que, si t'hi atanses massa, et tiraran al damunt una de les seves enormes pales per conservar els seus secrets


Afortunadament, si mirem a l'altra banda el panorama és molt més acollidor, amb Montserrat i els camps que ja comencen a rossejar


Després del patiment de la pujada, ve la baixada i el vent de cua: baixo rapidíssimament fins a Els Prats del Rei


M'aturo una mica per agafar aigua (que és força dolenta) i veure la necròpolis de Santa Maria


Segueixo baixant fins arribar a Sant Valentí de Vilallonga


Després d'un ensurt amb un porc senglar enorme que se'm creua pel davant a molt poca distància quan anava baixant força ràpid, el cel es comença a tapar per la banda nord i sento els primers trons. Quan arribo a Guissona, amb el seu "Escorial", no m'aturo per fer la foto, la faig en marxa ja que tinc por de fer tard i de mullar-me


La pista ha estat molt bona fins ara, només em trobo aquest petit tram poc transitat i envaït de flors on em perdo una mica i comença a ploure


Però aviat trobo el bon camí i els núvols negres del cel i del meu cap comencen a desfer-se


En un dels poblets segarrencs pels que passo em trobo aquests arcs que, de moment, no cauen



La pista bona no podia durar sempre: un animal de dues potes que no puc anomenar pagès ha llaurat el camí per guanyar uns saquets de cereal. Després de molta estona mirant i remirant, passo pel mig dels camps, salto marges i tiro per on puc fins a trobar un camí que no sé si em portarà al track o no. En aquesta foto podeu veure que les espigues m'arribaven ben amunt


He perdut uns 40 minuts, no estic en el track, tot i que hi circulo força a la vora, però les obres del canal Segarra-Garrigues em tornen a desviar, mentre el ramat i el pastor em miren amb indiferència, aliens als meus problemes


Tiro pel dret i arribo a Puigvert, que està al costat d'Agramunt, on em diuen que hi ha un hotel a tocar i m'hi quedo. Falten poc per les 9 i he sortit a les 5:45...

(CONTINUARÀ): siesque alguns som pesadets...
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Btv]

amb el bisbe golafre al seu darrera,,, que mirem el programa dels dimarts de catalunya?????? també va sortir el bisbe..

Molt bé el reportatge,, sembla com si les fotos les passesis pel photoshop i els comentaris de l'Espinàs,, s'ha de dir que
vénen ganes de fer els teus "petits viatgets",,, al final l'has deixat una mica en suspens, has esmentat l'hotel no sé si
ti vas quedar o et va vindre a recollir el teu Àngel de la guarda (Margarida)

Aquests ventiladors em recorden Els Molins (Quixot),,, a la espera de la segona part


_________________
SOC UN CIGALERO, AL LORO!!!!!!!!...."no caigan en la trampa, estén al loro con todos aquellos que dicen ser del Barça porque si no, no los leería ni los escucharía nadie".

[Pere]

No vaig veure el bisbe. Estava acabant de treballar quan van sortir Jordi Pujol, Burriac, la Cartoixa de l'Alegria. Quan es va acabar aquest llocme'n vaig anar a casa i quan vaig arribar ja feien un altre programa.

Si puc avui et posaré la continuació.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[BISONTE]

Menuda ruta campeón....IMPRESIONANTE....IMPRESIONANTE.

Bravo Pere.

Muy bonitas las fotos y una crónica amena...BIEN...MUY BIEN

A10, company
_________________

[Diesel]

Juer Pere estás hecho un toro. Cualquiera se pone a tu rueda. Este año he pasado tres veces por el Camí Ral desde Terrassa a Pont de Vilomara y ya sólo con eso quedas servido. Además es una ruta "endurera". Lo dicho, cualquiera te tose.
Muy guapas las fotos y la crónica.
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[Dojavi]

Eres un fenómeno Pere vaya ruta!!! Tindrias que anar al programa de tv3 "paisatge favorit de Catalunya" aixo son paissatges i bon comentaris. I a més sobre la bici ... el meridià verd sera un passeig per a tu



Saludos

[Pere]

L'endemà, el dilluns de Pasqua Granada, em vaig tornar a posar en marxa. Us poso una mica de crònica

Surto una mica tard, a quarts de nou, però fa fresqueta ja que ha plogut. La pista està perfecta, fa baixada i corro molt. En menys de 10 km veig 58 (sí, cinquanta-vuit!) conills, i això que em passa un cotxe i no és massa d'hora. M'aturo molts cops per fer fotos i gairebé fer-la petar amb ells, ja que no em tenen gens de por


Els marges estan tan foradats com un formatge



Al fons es veu la Torre de Claramunt, en mig del preciós terreny de la Segarra



Entre els conills i el paisatge estic ben content



Però també hi ha una mica de pena. Ja ho deia l'avi d'en Serrat que ser pagès no és fàcil i, uns anys per poca pluja o uns altres per massa, sempre hi ha problemes. Aquí passo per una zona on els sembrats estan totalment ajaguts després d'algun patac



Arribo al Canal d'Urgell i a partir d'aquí el paisatge es transforma ja que els cereals de secà deixen pas al cereal de regadiu, el panís, i a l'alfals i als fruiters. En aquest punt el canal fa un doble revolt, sembla una chicane d'un circuit. I si us hi fixeu bé veureu un altre conill



Aquesta és la Creu de Terme de Castelldans, on m'aturo a esmorzar una coca boníssima


i a fer unes fotos del poble



A La Fuliola també tenen Creu



Tants conills, passar per La Caixa, la coca i tantes Creus fan que m'entretingui una mica i ja no faig més fotos per guanyar temps. Després de passar per Ivars, i Castellnou arribo als afores de Vilanova de Bellpuig. En aquests llocs han asfaltat molts camins, i això fa que vagi més ràpid però que la sortida perdi encant.

En teoria la sortida havia de començar aquí, però ja porto més de 45 km. Ara em queda arribar a Arbeca per carretera i enllaçar amb el track que em va enviar en Totof de la sortida de Btttarragona Lleida-Tarragona. Aquesta carretera és molt bona i fa baixada, però no corro massa ja que fa fort seré que bufa de cara. A més, em comença a fer mal el cul i a cada poques pedalades m'he de posar dret.
Al costat d'Arbeca la Seca, que és un poble molt gran on la gent petiteta s'hi moren de fam, perdo una mica de temps intentant anar al poblat ibèric, però sembla que està lluny i, entre el vent i el mal de cul, ho deixo per un altre dia.

Quan deixo Arbeca començo a pujar una mica entre els camps de Les Garrigues, semblants als de La Segarra però amb més bosc i muntanya. Aquest, per efecte del vent i del Sol, semblava crepitar



A l'auster poble dels Omellons la font raja tan poc que només puc omplir mig bidó (i mira que és petit!), però com que encara porto el Camel ple no em preocupo massa. El mal al cul és ja molt intens i m'he de posar el pantaló de bttbadalona al damunt del que porto, el de btttarragona, que te una badana una mica justeta. Això em millora molt el mal i puc seguir sense problemes.


Els olivers estan carregats de flors, semblen platejats


La pista es força maca i es va enfilant de manera suau però constant.
Uns indicadors anuncien repetidament la zona de lleure de la Font del Mas Blanc. Això, la calor i la pujada em fa venir força sed. Quan hi arribo trobo aquest cartell


Més assedegat encara, agafo el bidó i camino una mica per trobar la font...que és això


Regulant una mica les reserves d'aigua segueixo pujant per arribar a Forés. Ja no faig cas de les distàncies que hi posa als indicadors, que em van intentant enganyar: hi arribaré més tard o més d'hora. Aquestes precioses flors que neixen pertot m'alegren la vista molta estona



Forés des de dalt em sembla un poblet normalet i petit.



Quan baixo, la Creu em dona la benvinguda


A la font hi ha una placa que ens avisa


Però l'aigua és de les millors que he trobat en aquest viatge i em retorna després de la pujada i de les restriccions.

Encara es conserven els safareigs, molt cuidats i nets, com la resta del poble. No faig massa turisme però em canvia l'opinió que havia tingut a primera vista.




A partir de Forés passo per un tram de pujades i baixades al costat de l'autopista que es fa una mica llarg i pesat, però aviat comença la baixada ràpida per bona pista i a bon ritme arribo al castell de Milmanda, que gairebé no puc fotografiar ja que està ple de temporers




Passo per les afores de L'Espluga, pensant en el Pep i la Dolors


Els xiprers i la Creu donen la benvinguda als viatgers que pugen de Montblanc. A mi m'acomiaden, ja que vaig a la contra


Em pensava que aquí a la Conca no hi havia mar fins que he vist aquest d'espigues daurades



A Montblanc passo pel costat del desolat cementiri



I la Font de Cabra del Camp em va molt bé després de tantes hores de sol


I aquesta de Puigpelat també


Al terme de Vallmoll em trobo l'únic cartell que indica el nom d'un camí. Sembla que tenen sentit de l'humor...negre



A Perafort hi arribo quan són les sis




Una horeta més i ja sóc al tren, després de 150 km i unes 9:30 hores en moviment. Com que hi ha hagut una avaria i el comboi anterior ha fallat, n'arriba un amb només tres vagons, de manera que anem ben plens i, naturalment, sense aire condicionat. Passo més calor ara que en ruta, però això són les coses de la Renfe que trobaríem a faltar si no ens passessin.

En tota la ruta no he tingut cap problema mecànic, però a la pujada de l'estació de Montgat a casa se'm trenca un radi de la roda del darrera. I és que els mecànics també han de viure.

(NO CONTINUARÀ) No us donaré més la tabarra

I si ho he pogut fer jo, tingueu per segur que també ho podeu fer vosaltres. L'únic que es necessita és una mica de paciència ja que quan portes unes quantes hores a ritme sempre t'arriba un moment en que et sembla que podries pedalar i pedalar sense aturar-te mai
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Josep]

....molt reeeeeeeequetebe noi, aixo si es una ruta maratoniana...un munt d´hores, un munt de quilometres i sol...per aixo tens que ser d´una pasta especial....com dirian avui en dia aixo "raiaria" a mes de un pro....Salutacions i felicitats...ahhhh dona les gracies mil vegades a la Margarida....es una santa...@10.
_________________
"Som i serem"
''

[Pere]

En això estem totalment d'acord. No la mereixo i sóc molt afortunat d'estar amb ella.

Anar sol no és gens aconsellable, però sóc conscient que la ruta no tenia massa atractiu: anar a un poblet de Lleida no te massa tirada i és comprensible que ningú s'animés.

A mi sí que em feia molta il·lusió, ja que passava per Manresa (on vaig néixer i on no havia estat mai en BTT), pels meus orígens (Vilanova) i acabava a Tarragona, on hi tinc molts amics bttros i on vaig començar a fer rutes llargues (els 3000).

Això i el meravellós paisatge que vaig trobar, em van donar, suposo, la força mental que cal per pedalar tantes hores.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[silvesterbike]

gràcies Pere,
desprès de veure la teva fita encara tinc més ganes de tornar a agafar la bici
sbk

[silvesterjm]

En Pere deia:
"Anar sol no és gens aconsellable, però sóc conscient que la ruta no tenia massa atractiu: anar a un poblet de Lleida no te massa tirada i és comprensible que ningú s'animés".

Ai benvolgut Pere, si estiguès en unes altres condicions familiars, ja t'hagués acompanyat ja, és el que té ser pare de nou. Em faria molta il.lusió ciclar per pobles com l'Arbeca, Ivars, Agramunt,...hi tinc companys de feina i amics que són d'allà. Quan anem a la Franja de vacances solem parar per visitar-los.
Tinc en ment des de fa un temps, fer Badalona-Pont de Montañana (poble on estiuegem) en dos dies. Pot ser que la ruta que tú has fet em o ens serveixi en part per si algun dia decideixo de fer-la.
Me n'alegro molt per tú pel rutot que t'has marcat i per l'orgullós que et deus sentir.
Una abraçada i moltes gràcies Pere, m'has animat i molt el dia.

[linneo49]

Enhorabona Pere, aquestes coses es recorden per sempre .

[SONIC]

BESTIAL.

[Gordi65]

Enhorabuena Pere, estas hecho una maquina .
A mi me dan rampas solo de pensar el rutón que te has pegado, cuando voy en coche y llego a Guissona yo ya estoy cansado.
CAMPEON, estas aventuras maratonianas solo estan al alcance de unos pocos
_________________
EL BOSQUE SERIA MUY TRISTE SI SOLO CANTARAN LOS PAJAROS QUE MEJOR LO HACEN (BIKE Nº 236)