BttBadalona.com

[jordigolfo]

Joder joder, que duro lo habeis puesto este año.
Lluvia, barro, frio (6° turó), viento, raices mojadas... Ruidos de cadena...
Realmente ha sido duro por el tiempo pero bueno que un turó nunca decepciona.
Este año el premio era salir de casa y no si se corona a o no el Turó osea q para todos los de ayer PREMIO!!!!!

Mencion especial a los organizadores y ojeadores de los corriols que habeis puesto este año y si puedo repito el proximo año.

[Pere]

Edició especial, la XIII. Semblava que amb la puja seria malastruga, però li va donar aquell punt èpic i paisatgístic (la pujada final va ser impresionantment maca) que encara no havia vist en els molts cops que he arribat al cim del Turó. La bota d'en Martin, i la figa, també van contribuir a arrodonir la sortida.
Només una pega, que no poguéssiu fruir-ne tots els que en teníeu ganes i us havíeu apuntat i que, ben assenyadament tal i com pintava el dia, hi vau renunciar. Esperem que ens tornem a veure ben aviat.
En el capítol de felicitacions, felicitats a tots els que vau arribar fins on les vostres forces us van permetre, segur que l'any que bé podrem repetir-ho i millorar-ho. I també als exploradors per les troballes en forma de corriols, alguns unes petites perles que fan molt més amena la sortida.
Ja tenim ganes de tornar-hi!
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[martin]

Yo ya dije que haria un dia de PM.
Y lo vivimos los que nos presentamos en el punto de encuentro y fuimos recogiendo por el camino.
Bien, bien no hizo un dia de PM. Pero si que pasamos un dia de PM!!!
Esta salida pone a cada uno en su sitio con el paso de los kms y tambien la importancia que tiene el cuidado de nuestras maquinas.
La verdad que el agua este año la ha hecho "diferente". Por suerte ibamos preparados para el agua y para el frio.
El almuerzo con el solecito nos ha devuelto las energias para tirar adelante.
El tiempo se nos fue echando encima y cada vez quedaban menos horas de sol. Pero las ganas de coronar hizo que fueramos tirando con las fuerzas que nos quedaban. Enla ascension no habia tiempo para nada. El tiempo pintaba mal. Y todos pusimos nuestro ultimato granito para darlo todo. Cuando llegue al desvio del GR decidi tirar para abajo viendo que llovia intensamente y no me apetecia volver empapado y muerto de frio. Pase la linterna a Pere y Paco que iban cerrando el grupo y les haria falta. El descenso del Gr acompañado de Sbk y Pedro fue un disfrute.
Espere en la estacion a que los compañeros llegasen, acompañado por unas cuantas rubias...Las caras de felicidad lo decian todo. Se les veia cansados, pero felices. Y lo peor de todo. Con ganas de volver!!!
Espero que asi sea y para el proximo año nos volvamos a ver.

Gracias a todos los que arriman el hombro cuando pueden y colaboran de una manera u otra en hacer que este Turo cada año sea especial.

Tengo aguna foto que colgare cuando pueda.
_________________
Cuando se mira hacia atras, es que se empieza a estar cansado.

[alnat]

Ja fa forces edicions que amablement se m'havia convidat a aquest especial esdeveniment esportiu, per un motiu o un altre no havia pogut assistir. "bttBadalona al Turó de l'home", no és un títol per una sortida que acolloni, no com la "Quebrantahuesos" (ese sí que acojona) o la "Matahombres" (ni te digo), o la "Escalfabraguetas" (no sé si és nom d'una cursa o d'altres assumptes, però queda bé). A més a més, té rima... vaja que més que tot, té nom de passejada matinal. Teniu l'astúcia de l'aranya, que teixint la tel·la espera que l'incaut passarell caigui en el parany ordit amb ment malèvola... bttbadalonna al turó de l'homme... vinna mmacu, vinna!!!
I ¡¡ZASCA!! caus de quatre potes. Incaut, seduït per la poesia del seu nom, atret pel cant èpic de tant noble muntanya, aspirat per les bromes que envolten el seu cim.
¡¡¡Una colla de cabrons, és el que sou!!!
I altre cosa que sorprèn, un cop haver-la fet, és que s'apuntin tants majares, que se suposa que ja l'han fet, que ja saben al que van, que han sofert l'agònica pujada final de 1500 m de desnivell del tirón. De bojos.
Però sabeu què? No és per la ruta, no és pels magnífics corriols, ni tampoc per coronar el gegant del Turó. És per vosaltres. Pels que prepareu la sortida i li doneu l'esperit que té. Un segell de ja XIII edicions, cobejat pels col·leccionistes més reputats.

Pels comentaris que vaig anant sentint, aquesta edició ha estat diferent. Per la poca participació, del tot comprensible, perquè a qui collons se l'acut sortir amb el temps que estava cardant?? Per les inclemències del temps que puntualment algú s'encarregava de vaticinar, -no arribem, no arribem, no arribem-. Per l'avituallament tan preciós a la Torrassa, de 5 estels, amb ullada de sol inclosa. I per l'encisador pedalar a les fosques, arribant just, just, com al cine. Ah! una especial menció de l'ambient de cim. Fresc i airejat.
He estat de sort, participant aquest any.

Durant la ruta, em vaig enganxar a varies rodes, conversant, o mirant-la com rodava davant meu, totes elles bones. Mes l'arribada al cim, traient la llengua, durant els últims quilòmetres d'asfalt amb aquell vent que cardava, el fred immediat un cop posat el peu a terra amb en Klein i en Marc, la retindré per sempre a la memòria, dins de la carpeta "heroïcitats". Una abraçada cimera va rubricar el fet.

A mi, personalment, m'agraden les rutes amb caràcter i pedalar en bona companyia. Poder parlar de projectes, de corriols i esforços, il·lusions i somnis. Espero poder estar l'any que ve, no menys entrenat que aquest any, doncs ja sóc conscient que la poesia enganya!!

Una abraçada, malalts!!
_________________
http://sites.google.com/site/corriolsdelnord/

[Roby]

No sóc molt d'escriure per aqui, però collons Alnat!!! M'has emocionat!!! Chapeau!!! Quina "verborrea"!! Només et puc donar les gràcies per venir. Ahir quedava clar qui estava nominat a heroi i qui es queda al llit per 4 gotetes... Jejejejeje!!! Una abraçada!!!
_________________
Hexacontento!!!

http://robesport.blogspot.com/

[LAUC]

Impresionante salida, supera con creces todas las espectativas que tenía.

La organización impresionante, imposible perderse y aburrirse xD.

El día no empezó bién, pero al final disfruté muchísimo con las dificultades añadidas por la lluvia al terreno.

Estoy deseando que llegue la del año que viene!

[surra]

Aquí el novato "Andovo" (siguis qui siguis perdona que em van donar el teu cartell) com diu klein, jejeje. Sou extraordinaris!, i encara que la meva cara cara digués el contrari va ser genial, us ho monteu molt bé! Com diu alnat el nome de la sortida és molt català, humíl, sense estridencies, sense fer soroll però collons com t ho has de treballar. Gràcies eternes a Ràdio Pere Montseny, els pensaments de fatiga eran impossible colar-se entre tanta verborrea. Encara que no vaig acabar d'entendre això de acabar a "plat", però mai en la vida se m'ocurrirà mai més discutir-li res, des d'ara i per sempre els Pere Talks van a misa. Gràcies a Paco i els demés també, els del recorregut, la organització, tornaré fijo i amb tota la gent que pugui, sou molt grans!
_________________
Surra

[BISONTE]

Ya ha pasado ......ya estamos recuperado (supongo....jejeje), volvemos a la normalidad, pero después de esta ruta ya tenemos una aventura para explicar a nuestros nietos cuando toque.
Las dudas empezaron antes de levantarme una tromba de agua importante hicieron sobrevolar por mis sueños la posibilidad de no iniciar la aventura. La tormenta paso y a las 5:30 ya no llovía...A LEVANTARSE....
Me visto de romano y mientras almuerzo comienzan los WhaisApp a sonar...LLUEVE DILUVIA CHUZOS DE PUNTA....mecago el la....mi esperanza de que pare se cumple y a las 6:20 me lanzo hacia la plazo ya no hay vuelta a tras.
Empezamos a llegar como las gotas que iban cayendo poco a poco hasta que para y decidimos que es hora de partir. Unos 20 atrevidos nos lanzamos a la ruta, no tarda nada en empezar a llover de verdad subimos el depósito con lluvia y llegamos al seminario hechos unos zorros. En ese momento pienso y no lo digo que me vuelvo a casa, pero ya no nos podíamos mojar más PUES PALANTE......
....dejo el rollo porque lo vivido es inexplicable pero os digo:
VUESTRA COMPAÑIA LO MEJOR DE LA SALIDA COMO SIEMPRE.
ME LO HE PASADO GENIAL Y ESPERO HABER ESTADO A VUESTRA ALTURA.
AUNQUE NO LLEGUÉ A LA CIMA LA RUTA ES EXTRAORDINARIA.
EL ALMUERZO DE PELICULA.
No se como expresar toda mi gratitud hacía vosotros....MUCHAS GRACIAS Y UN ABRAZO.
Se me olvidaba, gracias gracias y más gracias a Jordi y Lluís por la asistencia mecánica. No volveré a salir sin un botecito de aceite. MUCHAS GRACIAs.
_________________

[keoki]

Pues la verdad es que yo prefiero estas rutas complicadas, con cierto carácter épico a las sosas y descafeinadas. Jajajajja.

Desde el primer minuto lo tenía claro: si alguien me acompañaba yo aunque cayeran chuzos de punta iba a intentar coronar le Turó. Lo que nunca imagine que los locos fueran tantos y que todos a una tuviéramos esa determinación por continuar hasta donde la climatología, las horas y las fuerzas nos permitieran llegar.

Se trataba de disfrutar de las horas pedaleando con amigos y eso es lo que hicimos. Casi sin importarnos hasta dónde íbamos a llegar.
El almuerzo en la Torrassa del Moro fue lo mejor de la ruta. Parece mentira que tengamos que haber llegado a la edición número XIII para hacer un Turó como Dios manda: ¡Con almuerzo coño!
La ruta es larga y hay tiempo de todo, para bromear, para reír, para hablar de mil temas, para callar, para descubrir nuevos senderos, hablar de próximas rutas, retos, imposibles...

Pero al fin llegamos a Mosqueroles. A partir de aquí la montaña pone a cada uno en su sitio.
Allí en la plaza de la iglesia miro las caras de mis compañeros de ruta. Veo sonrisas nerviosas, dudas, esperanzas, dolor... aquí es donde empieza el reto personal de cada uno. Esos 15 kms están llenos de magia. Como diría nuestra gran amiga: “El Turó es y será siempre territorio Maasai” Esta edición el Turó nos esperaba con un manto de niebla, con lluvia, con aire, con frió, con mucho frió… hoy no se iba a dejar coronar fácilmente, hoy tocaba sufrir.

Para mi llegar arriba y abrazarme con mis compañeros es lo máximo a lo que puedo aspirar cada año y espero poder repetir muchos años más.

Gracias a todos por hacer que este día sea una gran fiesta y una gran aventura. En especial a todos los que organizáis y colaboráis para que esto sea posible.

Hasta la próxima
_________________
"Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa. "
Mahatma Gandhi

[juanma]

SOIS, ÚNICOS.

FELICIDADES.

[Btv]

Cuando el MAESTRO no va, debe ser por alguna razón,,,,
Aquests màrtirs que vau anar al Turó, veient que el dia
era fastigós, com és que no vau fer el Turó fàcil,,, és a dir
pel rio??? estas mentes pensantes.........
_________________
SOC UN CIGALERO, AL LORO!!!!!!!!...."no caigan en la trampa, estén al loro con todos aquellos que dicen ser del Barça porque si no, no los leería ni los escucharía nadie".

[Pere]

Ja han passat dos dies i l'alegria dels que vam poder fer aquesta ruta "made in Bttbadalona" encara ens fa brillar els ulls d'emoció.
I és que no hi ha paraules per descriure-la, si més no jo (Ràdio Pere Montseny ) no les sé trobar.
S' ha de fer per veure que és una ruta dura, per veure que potser som massa ciclistes i no tots tenim el mateix ritme, per veure que potser la fem en unes dates que no són les millors, després de vacances, amb el dia més curt i amb possibilitat de pluja, però que és el fruit de tota l'experiència acumulada per aquesta gran família que som els bttbadalonins i els que ens acompanyeu i ajudeu per fer possible any rere any aquesta petita bogeria.
Si mireu les edicions anteriors, veureu que sempre hem intentat millorar, però ho hem fet sense perdre l'essència de la sortida: una mica d'èpica i una mica d'autosuficiència. I el més important: tots, dintre de les nostres possibilitats, l'hem fet possible. Això, anar tots a una, és el que la fa gran.

No sé qui, quan pedalàvem junts, em preguntava si havíem tret la sortida d'internet, del wikiloc. No, no l'hem tret d'internet, és el nostre "fons d'armari", un fons que hem anat creant entre tots i que ens permet tenir aquest fill en forma de ruta, un fill que es va fent cada any més bonic i que ja té 13 anys!


I és que la cosa no pintava massa bé. A les 4 de la matinada començava una intensa tempesta, primer amb trons i després amb pluja i trons. La Margarida, mentre desendollàvem els electrodomèstics, em va tranquil·litzar, segons ella era una tempesta d'estiu que es desfaria ràpidament.
Entre la brufada i l'emoció per la sortida no era fàcil dormir, però s'havia d'intentar: ens esperava una ruta de 100 km i més de 3000 m de desnivell positiu, amb un IBP que no està gens malament.
Afortunadament la pluja i els llamps es van anar allunyant mar enllà i ens vam poder relaxar una mica, mirant el despertador per aturar-lo abans de l'hora a la qual l'havíem posat. I així, una mica de puntetes, vam anar saltant del llit per preparar les últimes coses, per deixar-nos l'oli de la cadena, el casc, en fi... tot allò que ens passa a vegades.
Mentre alguns estàvem esmorzant mirant de no fer massa soroll per no despertar la família, el silenci es va trencar pel soroll de la pluja i els mòbils van començar a treure fum. La cosa penjava d'un fil, però vinga a posar fotos i fer broma per donar ànims, en aquests missatges positius hi ha la clau que hi hagués tan quòrum barrufet a la sortida

/...continuarà
(Avui no us queixareu: poc rotllo i moltes fotos )
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[SONIC]

Creo estar en lo cierto, pero si no es así que me corrija quien lo vea conveniente.

15 Bikers coronaron la cima del TURO (Bajaron 2 y luego el grueso de 13), y 2 de ellos se agregaron desde Sant Celoni. Por lo que podemos afirmar que:

En la XIII edición coronaron 13.
De los cuales 5 eran pitufos

Parece una profecía.

Os quiero MAMONASUS
_________________
No te haces viejo y dejar de pedalear.
Cuando dejas de pedalear te haces viejo.

[Pere]

....../Segueix (2)
Per acabar-ho d'arrodonir, la màquina de fotografiar em va caure al terra per segona vegada i no sé si pel cop o per l'humitat o per una altra cosa el flash no funcionava i amb la foscor les fotos no van sortir massa bé, de manera que haurem de tornar a la Plaça un dia que plogui perquè la crònica quedi com cal. Posaré només les que es poden veure i les dels amics, les altres no

Així doncs ben d'hora, ben d'hora, ens trobem a la Plaça en un moment de treva de la pluja. Els de la fotoo són en Lluís i l'Alnat, els he identificat pels pantalons i per l'impermeable, respectivament.


En Roby és un dels pocs que es veuen. Bé, no massa, està tan prim que gairebé clareja


I en Jordigolfo Sant Bernat, amb la petaqueta que porta sempre i no plena precisament de Topionic per si algú es fa mal amb alguna branqueta


Amb una mica d'endarreriment ens posem en marxa i per un moment penso en Tendra és la Nit, una novel·la sobre el fracàs i la decadència


La primera pujada del dia és la del Dipòsit, punt obligat de les sortides bttbadalonines i on ens fem sempre la foto de la sortida. Alguns ja hi són, altres van arribant




N'hi ha que estan en estat i ja s'acaronen la panxeta


Comença a ploure amb força mentre anem fent cim
















No tenim temps de fer la foto de grup, la pluja és forta i anem a buscar el resguard del Seminari. En aquells moments som uns homes dibuixats


Esperem una mica i sembla que la pluja s'atura. Però ja tenim la primera baixa, en Dojavi, que fa cas a la seva assenyada tortuga i ho deixa córrer per un altre dia. En Joan T, que feia el seu segon Turó, és un dels més decidits, com sempre en tota la sortida


Després d'algun problema mecànic d'en Guillermo, que finalment li va impedir arribar al cim, ens encaminen als Nou Pins, enmig d'un paisatge espectacular que les fotos no poden captar


Estic distret (potser parlant?) i en Jordi m'avisa perquè faci la foto del Vigia Alfa, que es deixa veure uns pocs segons


Aquesta és l'última pujada abans d'arribar-hi


I una petita aturada de reagrupament. S'ens veu una mica cap-cots, en aquells moments els ànims no estan massa elevats, qui més qui menys pensa que el dia serà molt llarg


Continuarà....
(Espero que la crònica estigui llesta abans de la XIV edició)
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Pere]

.../Segueix (3)

Ui, que m'havia deixat les fotos de Paco-Sonic-Superman! Sort que me les han reclamat via WhatsApp, sinó no hi penso i no les poso





Per la ràpida pista carenera ens atansem a Alella


La natura segueix donant-nos imatges espectaculars


I baixem fins la cadena del Coll de Cera. Aquí les fotos van sortir borroses, poso només les poques que es poden veure una mica




Aquest és l'Alberto, en LAUC, un jovenet que promet molt i que es va quedar al Santuari del Corredor, però que l'any vinent arribarà a dalt de tot


Venim de la boira, sembla que el que ens espera està més il·luminat




Ara ja em surten les fotos en marxa i tot, presento la meva candidatura al Premi Internacional de Fotografia per haver-os tret tan macos quan en realitat sou tan lletjos. Clar que potser l'efecte és perquè esteu lluny


En Roby, amb la plana-formiguer il·luminada pel sol




I arribem a Sant Bartomeu, on fem una aturada per reagrupar i menjar una mica


Encara estem una mica preocupats pel que ens espera


En Joan T, que enguany ha vingut sol. Esperem que l'any vinent pugui venir també l'altre Joan


L'aturadeta no és només per menjar, també ens hem d'hidratar molt ja que amb la pluja, el fang i la humitat és fàcil tenir rampes i la hidratació és molt important per prevenir-les




Els Pedals de Foc Keoki, Sacarni, Klein i Martin, escortats pel Jordi Sant Bernat i l'Alberto LAUC


I el casc d'en Nor_bak, amb el preuat i caríssim coixinet de tecnologia punta Seat-Audi-Volkswagen


..../Continuarà
(Que si no treballo no menjo)
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com