BttBadalona.com

[Diesel]

Este finde nos lanzamos 6 "destalentaos" a dar una vuelta al macizo del Canigó en dos días, llevando en la mochila todo lo necesario. El año pasado la hicimos en tres días y ya fue dura asi que es fácil imaginar el "embolao" que nos esperaba. El sábado, cuando no llevábamos ni media ruta, comenzó a diluviar y hubimos de desistir de hacer la última gran subida, dando un rodeo por carretera, sin dejar de llover pero manteniendo un buen ritmo (105 km del ala). La etapa del domingo fue más corta (40 km), pero bastante intensa pues superar 1700 m de desnivel en 17 km no es moco de pavo (desnivel medio de un 10%). La bajada no desmereció pues era de esas de "p'habernos matao" por una pedregosa y larga pista con una buena pendiente.
Como es habitual, lo mejor la compañía, a peasar de las adversidades nos lo hemos pasao de p.m.
Crónica del Chus y fotos:
http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?t=645&start=30
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[SCOTT]

Molt xules les fotos, llàstima que la sortida quedes desvirtuada per la pluja, tot hi així veu poder fer uns bons desnivells.
Nosaltres també vam quedar xops per una tromba d'aigua a nou pins després de fer les zetes, com vam poder vam baixar fins el seminari a resguardar-nos.
Felicitats per la ruta. Ens veiem el 29.
_________________
Fins aviat!!
SCOTT

[JFR]

no les hagas caso Diesel que son unos cagaicos caen cuatro gotas y al seminario a resguardarse.
Lo de vuestra salida una lastima que a mi no me dejen apuntarme
no tengo los suficientes bonoparienta
_________________
compito como una persona de 66 años
entreno con los de 55
acabo con los de 44
me siento como uno de 33
me divierto tanto como los de22
y tan despreocupado como un niño de 11

[chus]

Us adjunto les cròniques on surten moltes fotos fetes pel mestre Diesel; moltes gràcies



Etapa 1 LA PRESTA - VERNET 22.09.07




Ens allotjem en La Presta (veïnat de Prats de Molló) els sis participants de la Volta al Massís del Canigó 2007: Andreu, Anscari, Bea, Diesel, Lluís i un servidor. Res més sortir el sol pel Vallespir ens aixequem ...




... per fer un bon esmorzar: la sortida és complicada i cal "mineralitzar-se, fosforitzar-se i sobretot hidratocarbonitzar-se"



Deixem l'hotel de La Presta (1115) i ens dirigim cap a ...




... la bonica població de Prats de Molló (775); sort que no feia fred . Donem un petit tomb pels seus carrerons estrets i remuntem la muralla que envolta el casc antic:




Amb Lluís vam coincidir aquest any en la sortida organitzada pel Pep de BttTarragona de FEM UN 3000:
http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?t=263
Tots ens ho vam passar molt bé: el Lluís no ho podia disimular




El bon rotllo ha estat sensacional i la clau de què tot hagi sortit bé: aquí teniu a Anscari, Andreu i Bea al bellmig d'un frondòs bosc típic del Vallespir prop del Torrent de La Figuera:




La Bea coronant el primer coll de la VMC 2007: el Coll de Soous (1100)




De moment el temps ens respectava ... però només de moment




Andreu i Anscari finalitzant el tram de pujada més exigent d'aquests primers quilòmetres.




El ritme ha estat molt bo; fins i tot rebentant a la baixa els horaris previstos. Donat que només èrem 6 amb un nivell homogeni (exceptuant a la Bea que està imparable ) els reagrupaments foren els mínims imprescindibles: aquí ens teniu en un d'ells: Diesel, Bea, Chus, Anscari, Andreu i Lluís




La Vall del Tec ja queda molt avall:




D'aigua no en falta en cap de comarques per les que es desenvolupa la VMC: Vallespir i Conflent. La colla en la Font del Brigader (1250)




Malgrat anar carregats per passar dos dies sense assistència la veritat és que ens ho vàrem muntar força bé fent un repartiment d'articles i evitar "sistuplicitats" inútils com ara dur 6 tronxacadenes en comptes d'un. A nivell de barretes l'Anscari ens va deixar parats: duia una farmàcia a sobre amb "chupetines" i coses per l'estil




La humitat és una passada . Tot i no fer calor les suades han estat molt bèsties ... les "powertabs" i els sobres isotònics ens han anat perfectes en aquest sentit:




Andreu i Anscari es preparen per un trepidant descens que té de tot i de qualitat




Passem per unes magnífiques fagedes:




La pista de seguida tomba i comença a fer-se més estreta i a recargolar-se amb corbes molt tancades i amb trams tan pedregosos com divertits. Diesel amb la seva Xclusive també s'ho va passar d'allò més bé:







Progressivament la pista es va transformant en corriol i amb uns paratges que més verds i preciosos no poden ser. Ja ens perdonareu que us "castiguem" amb tanta foto




Molt bona foto feta per la Bea captant la llum filtrada pel verd ... és el color del Vallespir




La Bea ha estat sensacional en tots els aspectes
Sent certa atracció cap als corriols ... i de fet no costava gaire de convèncer alhora d'explorar "nous camins"







Allò de "qui tingui càmera que no deixi de fer fotos" va donar els seus fruits: aquí teniu al Lluís en una de ben espectacular i prou representativa dels corriols del Vallespir







L'Andreu ja començava a tenir gana però, per variar, se'ns va tornar vegetarià




Finalment arribem a Cortsavi (Corsavy) a quarts de dotze ... o sigui, massa tard per esmorzar. Però com al Vallespir ja duen els horaris europeus es veu que ja començàven a donar dinars ...




... doncs a dinar s'ha dit




I quin dinar !; el menú consistia amb quatre plats + postre.
Dues hores fent l'àpat però sens dubte que va valer la pena; un "repas" memorable
... i el que va sobrar a la motxilla; cap al Coll de La Descarga vaig anar carregant el "Fried Chicken" que no em va donar ales que diguem (pesava una mica)




Les bicis aparcades a Cortsavi ...




... i aquí ens teniu faltant pocs quilòmetres per iniciar una pujada que ens farà guanyar uns 800 metres verticals i amb la panxa plena




L'Anscari, com a bon previsor, ja es veia a venir una suada brutal en la pujada i res millor que dur un mocador del restaurant al cap




L'Andreu al Mas L'Andreu ... només li faltava això al Sr.Marquès




La vegetació de ribera que envolta el Riu Ferrer és molt exhuberant. La biodivertitat també és notoria ja que en 30 metres quadrats et pots trobar amb 5 ó 6 tipus d'arbres diferents. A mesura que anem guanyant cota llavors els castanyers si que passen a predominar en el frondòs bosc:




La Bea amb el Riu Ferrer:




En un dels pocs descansos de la pujada trobem a:

Anscari



Bea



i Diesel




Ens quedàven uns 50 km per finalitzar l'etapa i anàvem molt bé de temps però la pluja va fer acte de presència i ja no ens va abandonar en tot el dia. Això va fer endarrerir i endurir el recorregut però gràcies a la companyonia i a l'esforç de la colla vam poder tirar endavant:




La intensitat de la pluja oscil·lava molt però s'anava acumulant ràpidament: en la llarga pujada al Coll de La Descarga (i mai millor dit !) ens va descarregar a base de bé i és igual si duies gore-tex o tres bosses d'escombreries ... tots vam quedar xops de cap a peus:




L'últim tram de l'exigent pujada és per carretera; sort d'això




Ens vam aixoplugar en una cabana: però la pluja no parava de caure ni semblava tenir intenció de fer-ho. Així que ens vam anar animant els uns als altres convençuts de què era una bogeria però s'havia de continuar ... allà parats no fèiem res i només ens quedaven unes quatre hores de llum. El bon humor no el vam perdre en cap moment i això que la situació era, si més no, complicada







Finalment coronem el Coll de La Descarga (1400): la foto és més que res testimonial ... estaven caient "chuzos de punta" i organitzar una de grup haguès estat difícil
En la pujada a aquest coll ja vaig començar a preparar mentalment una variant asfàltica per evitar passar pel Refugi de Cortalets (2150): amb aquestes condiciones resultava del tot impossible seguir el recorregut inicialment previst.




L'Anscari sortint d'entre la boira i amb pluja intensa coronant el Coll de La Descarga. Canviem de comarca deixant enrera el Vallespir per entrar al Conflent:




En la baixada (canvi de vessant) la boira va desaparèixer i la pluja va aminorar en intensitat; vam poder gaudir del descens fins al Coll de Palomera:




El temps no ens estava respectant ...




Però al mal temps bona cara: L'Andreu no sé com s'ho fa però sempre acaba ple de fang




Això si, a l'Andreu li va canviar la cara radikalment quan va comprovar a mitja baixada que el fang li havia deixat sense pastilles del davant. Un cop substituides proseguim el descens ...




... però ara per corriol. Era novetat per aquesta edició i ja se sap que una cosa és la que diuen el mapes i l'altre el que et pots trobar quan de marcar corriols es tracta. Amb l'Anscari vam fer un reconeixement visual i li vam donar "l'aprovat" ... així que tots cap avall i la Bea la primera




Us adjunto un seguit de fotos d'aquest corriol que va passar de tenir un "aprovat" a "matrícula d'honor" ...







... de conte de fades







... o com diria l'Andreu "per matar-se a p..... "







La pluja continuava caient però entre tanta vegetació quasi que ni ens mullàvem dins d'aquest fabulòs corriol de 2,5 km de distància i que voreja el Riu Fred:

El Lluís en acció ...


L'Andreu,


L'Anscari,


i Diesel,



No us podeu imaginar que a gust em vaig quedar quan vaig veure aquest meravellòs pontet sobre el Riu Lentilla ... en els mapes i ortofotos consultats en la preparació no sortia res de res. En aquesta ocasió vam estar de sort (sobretot jo que sinó em penjen )




L'únic tram inciclable és en el últims metres per sortir a la carretera de Valmanya:




Arribats a Valmanya incorporem la variant asfàltica ja que el temps no millora pas ... fins i tot empitjora . Malgrat el mullader ens ho estàvem passant molt bé; evidentment que la pluja molesta i a estones molt però un cop assumit que s'ha de tirar endavant només s'ha de fer pinya i avançar en grup: i això és precisament el que vam fer ...




... i fins i tot fent alguns relleus. Diesel es va mostrar "intractable" amb la seva rígida lleugera i va anar "repartiendo cera" ens alguns trams; per sort ningú va relliscar, però va faltar poc , oi Andreu




La pluja ens va impedir fer la ruta desitjada ja que els últims 30 kms són tot asfalt però vam aprofitar per passar per Prada de Conflent, Vilafranca de Conflent, Corneillà de Conflent ... per acabar tal i com si teníem previst a Vernet i abans de fer-se fosc.




Ruta èpica no tant per l'estadístiques sinó per les condicions meteoròlogiques: el que està clar és que la colla va reaccionar perfectament front l'adversitat; es nota que hi ha experiència (Sierra Nevada, Pedals de Foc, Puigmal, Transalpina, etc.) ... i en totes està Diesel; no serà una mica "cenizo"

La dutxa, el sopar, el passeig per Vernet i vinga riure amb l'Andreu i alguna que altre "chusada" ens van refer a l'instant ... sense oblidar una altra trencadíssa de Diesel: en aquest cas no va ser una jardinera qui va rebre sinó un pobre got que anava "despistat" en una taula veïna d'on sopàvem i que per sort estava buit




Agrair les fotos d'Andreu, Bea & Anscari i del nostre mestre Diesel

I moltes gràcies a tota la colla de la VMC 2007; sou genials



Arreveure,
_________________
" La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac

[chus]

ETAPA 2 VERNET - LA PRESTA 23.09.07



No vam matinar gaire aquest segon i últim dia de la VMC; el cos s'havia de recuperar bé ... molt bé
Baixem al parking de l'hotel de Vernet i ens havíen canviat les bicis !!! ; l'Anscari va guanyar en exclusivitat amb aquest model que us costarà molt de veure per les nostres muntanyes




... a l'Andreu el canvi no li feia el pes; no sé si era pel cistellet o pel color del quadre




Sortim de Vernet conscients de què teniem per endavant una de les pujades més dures de la temporada: ni més ni menys que 1750 metres de desnivell acumulat en poc més de 17 kms, una autèntica brutalitat




En els primers quilòmetres combinem asfalt amb pista forestal i fins i tot una mica de corriol.




Ja em perdonaran els companys de fatiga però els hi vaig donar la pallissa reteiradament enaltint la bellesa dels boscos que envolten Vernet i El Castell; m'entusiasmen




Passem pel zoo del Castell ... on quasi ens internen




Des del zoo s'inicien uns rampots ciclables però on s'ha d'estar molt fort: a la Bea li va omplir però als demès mortals ens va sobrepassar la duresa per tot arreu: una imatge val més que ...




La nostra campiona no es va tallar un pel quan es va proposar de resseguir el GR10 en comptes de fer carretera com l'any anterior. És un espectacle veure a la Bea donar-ho tot damunt la bici; una passada







Arribem al Coll de Jou (1125). A prop tenim un saltet d'aigua per omplir bidons i camels. El "cambrer" en aquest cas fou l'Andreu




No hi ha pràcticament descansos en la pujada, ara ja per pista forestal. Vam anar pujant a ritme però sense presses; anàvem bé d'horari. Diesel i Bea si que es van donar canya




Per a que veieu que no tot són flors i violes a un dels companys de fatigues que es vol mantenir en l'anonimat tot mastegant una barreta energètica se li va quedar enganxat un queixal Quasi ens trenquem de riure i més tenint en compte que el primer que vam pensar era que la barreta estava caducada i amb algun "element estrany"
Són coses que poden passar però de debò que no ho havia vist mai ... ara ja no ho puc dir




A mesura que guanyem cota la boira es va fent més espesa. Gens de fred i una humitat que fregava el 100 % ens va deixar molls de suor: de fet no havia suat tant ni en el dia més caluròs d'aquest passat estiu
Total, que no plovia gens però tampoc no acabàvem de fer sec.




Impressionant l'entorn natural que fins i tot resultava una mica fantasmagòric ...




Lluís arribant a l'esperat Refugi de Marialles (1700)




Vam arribar completament xops de suor




En aquesta pujada és qüestió d'anar fixant-se objectius: Coll de Jou, Marialles, Coll de la Roqueta i Pla Guillem. A Marialles ja dúiem una mica més de la meitat de l'ascenció i s'arriba a l'hora ideal per fer un esmorzar.
Veure a la Bea vestida amb els colors de BttMania ens va fer molta il·lusió; tot un detall, moltes gràcies




El servei no va estar a l'alçada: molt lent i l'entrepà no massa bo però tampoc no es pot anar amb gaires exigències tractant-se d'un refugi de muntanya. La qüestió és que ens va atipar un mica, que ja tocava ...







... i també vam tenir una mica de descans, que feia falta




I comença el "despelote"
El Lluís el primer ...




Ens vam haver de forrar amb paper de diari per secar-nos ... amb la Bea ja vam tenir ocasió de comprovar l'efectivitat del diari en la FEM UN 3000
Aquí tenim a la nostra campiona fent passarel·la amb el model "newspaper style"




La veritat és que ens feia mandra tornar a donar-li als pedals: ens ho estàvem passant tan bé al refugi. Ja veieu que la boira ens acompanya ... o no ens abandona:




La pista resulta molt pedregosa amb trams realment durs; entre l'esforç i la humitat "x-trema" ja m'estava donant un altre bany de suor i no soportava ni els guants xops ... les mans estaven més arrugades que si les haguès tingut en remull tot el matí
Gràcies Anscari: molt bona foto, si senyor !!!




El poc paisatge que ens deixa entreveure la boira és extraordinàriament feréstec i arribats a la cota 2000 aprox. encara s'accentúa el caràcter solitari i abandonat del paratge: una bellesa diferent i una tranquil·litat absoluta




Vam tenir una estona en la que semblava que la boira l'havíem deixat a sota però va durar molt poc, llàstima . Això ens va impedir veure la Pica del Canigó ... una altra vegada serà




Foto de grup en el Coll de la Roqueta (2083): Bea, Anscari, Chus, Andreu, Diesel i Lluís




Continuem amb el tram més pedregòs i tècnic de tota la pujada i amb diferencia; realment s'ha de controlar bé la bici per no tombar entre tanta pedra solta i pedrots fixes. A la colla estàvem quasi emocionats ja abans d'arribar al final de la pujada: Diesel, que ens va ajudar moltíssim, i un servidor coneixem bé la pista i no vam parar d'animar al personal:




Ja faltava poc per entrar en el "costat obscur" de la Btt




Per sobre dels 2200 metres de cota la pista està força trencada: les condicions meteorològiques són duríssimes durant gran part de l'any i no hi ha pedra que no s'esquerdi. Però ja veieu a la colla; no havia res que els aturès




Diesel controlant per davant i un servidor anant en posicions més endarrerides vam guiar amb els nostres GPS (i amb el coneixement de la zona) a la colla fins al Pla Guillem (2300): la satisfacció és MÀXIMA en aquests moments i res ens fa més feliços que veure a la resta de la colla amb aquella cara d'il·lusió, de descoberta i de pensar que han fet una petita proesa ...




... PERÒ NOIS; tampoc no hi havia per tant




L'Anscari en el Pla Guillem (2300) deixant enrera el Conflent per entrar al Vallespir:







No podia faltar la corresponent foto de grup en el Pla Guillem: Diesel, Chus, Andreu, Anscari, Lluís i Bea




Un breu descens fins a la cota 2230 ...




... ens deixa en una moderada pujada que ens torna a elevar fins a la cota 2300 i a tocar del Puig de la Collada Verda: la boira s'intensifica de nou




Andreu, Anscari i un servidor finalitzant la pujada; duríssima però molt espectacular i gratificant ... sobretot quan arribes a dalt de tot




L'arribada de Lluís a la cota més alta: 2303 m.




I com no podia ser d'una altra manera, en el punt més elevat vam fer la corresponent foto de grup: no se'ns veure gaire bé però la foto resulta molt emotiva per a nosaltres ... sis bikers amics formant una única peça




I ara si que tenim una llarguíssima baixada pedregosa que ens va despertar el costat més "obscur" i radikal




L'estat de la pista és variable i tant pots trobar-te amb trams tècnics per l'abundància de pedra solta i pedrots considerables com amb estrets passos nets ... això si, envoltats de pedra. Les corbes, com és lògic, són d'allò més perilloses si s'apurava massa la frenada




I la boira afegia un plus de risc ... vam tenir trams amb una visibilitat bastant minvada




L'Anscari i la Bea es van marcar un descens espectacular baixant a tota castanya: un més que merescut vol ras sobre les pedres




El mestre anava "rebotant" com una pilota; el terreny no era gens adeqüat per a una rígida de scandium ... segur que en aquesta baixada va trobar a faltar a l'abans inseparable doble




Ja estàvem tancant el cercle de la VMC 2007 i amb un descens d'aquells que es fan recordar




Fent una mica d'exploració per unes pistes forestals vam anar a parar al costat d'un refugi. La dona de la dreta estava molt espantada ja que el seu marit havia sortit a buscar bolets a les 9 de matí i eren quasi les 17 h i encara no apareixia. La Bea va ajudar a coordinar els serveis de rescat i fins i tot un helicòpter que sortia de Perpinyà. Un cop activat el rescat continuem la baixada, ara ja per carretera (se'ns feia tard) i amb això que ens trobem un "senyor" amb un cistell de bolets que responia a la descripció que d'ell teníem ... si, si, era ell : un veritable "tocat del bolet" i a més no se li acut res millor per dir que: " vah !, ella ya se espera !!! ". El pollastre que havia organitzat i el tío semblava passar de tot




Finalment arribem a La Presta on havíem deixat els cotxes el divendres.
El paper de diari va molt bé però té efectes secundaris: se'm va desintegrar amb la suor i ara encara duc tatuat l'Ibex 35 a l'esquena . De debò que va costar treure la tinta ...
... i la colla vinga riure ; com diria l'Andreu: "una altra txusada"




Lluís feia una bona estona que havia marxat ja que tenia una mica pressa per compromissos familiars.
A l'acabar, com és natural, la satisfacció de la colla es va desfermar ...




... vaja cap de setmana que ens hem marcat




Malgrat que la pluja i la boira pot fer semblar que vam passar per un calvari o "infern", la sensació no fou aquesta, ans al contrari ... o si l'infern és així ja m'estic buscant una parcel·la
Evidentment això es va celebrar com cal amb un gran i divertit sopar a Prats de Molló.




Un fort per a tots els que heu participat, recolzat i animat; qué sou molts



Tracks GPS, PERFILS & MAPES:

http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?p=2102#2102


Fins la propera
_________________
" La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac

[chus]

Adjunto els enllaços d'un parell de curts videos on veureu a l'Andreu, a l'Anscari, a la Bea, al "destroyer" Diesel i al Lluís en acció

Part 1: http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?p=2176#2176

Part 2: http://www.bttmania.org/forum/viewtopic.php?p=2177#2177




A veure si us fan venir ganes d'anar en bici ... encara que plogui


Fins aviat,
_________________
" La única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes ... ". Kerouac