BttBadalona.com

[Pere]

Sortim de Cantonigròs, un calorós i encalmat dia de juliol. Aviat comencem a veure un paisatge espectacular




Després d'una bona pujada ja som al costat de les escales que ens portaran a l'església de Santa Maria de Cabrera


Ja gairebé hi som. Ens aturem una mica per veure el que s'estén als nostres peus




Ja som a dalt de tot i "gente con gente", que diria el meu avi



No sembla que estiguem al juliol, la primavera ha estat fresca i humida i això es nota. Aprofitem per fer unes quantes fotos






El vèrtex geodèsic, amb el campanar al fons, ens marca el punt més alt, 1306 m


I la senyera ens dóna el punt més emotiu, també amb el campanar al fons


Tenim vistes a banda i banda del pas relativament estret


La Margarida és com una cabreta sense por, sempre a punt per posar-se als llocs perillosos. Aquí és ben a la vora de l'espadat perquè pugueu veure la "P" pintada a la paret. Crec recordar que hi ha una barana, ara és a la part de dins però es va arribar a posar a la part de fora. Si hi aneu, vosaltres no ho feu pas


Després d'un tram de baixada, passant per trams estrets però assegurats amb un cable, creuem aquest falguerar


i ens trobem un tram molt bonic on el camí passa entre faigs


Ara baixem de valent


Hem d'anar fins la punta, seguint el caminet


Quan hi arribem, no trobem per on baixar. Estem seguint un track d'un noi (Albertgeneró, un crack) que va fer el recorregut en sentit contrari, o sigui que segurament s'hi podrà passar, però nosaltres no trobem el camí.


Fem mitja volta i anem cap a Sant Julià pel camí marcat que havíem trobat uns metres abans


Totes les ovelles reunides


Són com uns jugadors de basquet en temps mort, però no al voltant de l'entrenador sinó d'aquesta pedra de sal




Ja som a Sant Julià de Cabrera








Ara la ruta és més monòtona, hi ha molta pista i comença a fer calor de veritat, tot i que encara trobem petites
zones obagues on podem agafar unes quantes maduixes


Veiem d'on venim, no sabem del tot on anirem


Els peus (i el GPS), després de molta pista i calor, ens porten a l'Esquirol on passem pel bonic pont de pedra


I veiem aquest modern timbre


Ara toca pujar una mica, però ja no estem tan exposats al sol. Quan vam planificar la sortida, vam tenir-ho en compte i ens va anar molt bé per no cansar-nos tant. Alguns ja coneixereu el tram, és el que es fa en la Tracks del Diable. Jo pensava que a peu m'agradaria més que en BTT, però estava equivocat: és més maco de fer en bici, a peu es fa un pèl llarg


Ens desviem per anar a les Fontiques


i a la Pedra Foradada






Ja som molt a la vora de Cantonigròs, ens cal pujar una mica i, amb la calor, se'ns fa una mica llarg. Entrant al poble veiem aquesta tanca feta amb una cadena, ben original


El Santuari al capdamunt de la Serra de Cabrera


i l'església de Cantonigròs al costat


Una paraula per resumir la ruta, que té d'uns 24 km i més o menys 1000 m de desnivell: preciosa.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com