BttBadalona.com

[pujaremcomamics]

http://www.terrademaquis.com/es/


Si le interesa a alguien aun quedan algunas plazas.

[Pino]

¿Tu te apuntarías?

Esto es muy duro!!!!


_________________
No es tan fiero el león como lo pintan.

[pujaremcomamics]

Estoy apuntado, pero solo hasta que me dejen. La cosa tiene tiempos de corte. Estaré contento si no me paran antes del km. 80

[pujaremcomamics]

Nota: Això ho he escrit per publicar-ho en un altre lloc, així que hi han referencies personals i altres coses que no coneixeu, però he pensat que a algú pot fer-li gràcia llegir-ho.

Hola Nois, segueixo viu. M'ho he passat molt bé i si em veig en condicions penso tornar-hi. Estar en condicions vol dir mínim, mínim com aquest any...

Tot plegat ha sortit una mica estrany, però les coses són com son. Vaig sortir dels últims per no destorbar ja que coneixia el primer tram, corriol tècnic, d'exploracions anteriors.
Gran part del paquet es va equivocar només sortir i em vaig trobar en el corriol justament com no volia, amb el 80% dels corredors darrera.
Hauria hagut de parar i esperar, però no ho vaig saber fer i vaig tirar endavant, no em notava malament baixant, fins que passats uns 10-12 km. baixant un graó en corba vaig desllantar del davant i vaig caure.
En aquest moment va començar el meu periple particular. Canvio amb tota la merdegada de latex (150 ml) poso la càmera, em vaig veure obligat a usar els desmuntables perquè la cosa anava rusticà. Inflo com un boig, després de diversos intents i res, allò no agafava pressió. Amb tot això pel meu costat va anar passant tothom. En començar a muntar la segona càmera, aquesta vegada suau, suau, van arribar els ciclistes escombra que em van ajudar a acabar la operació. Total 25 minuts de rellotge.

Tiro endavant i els tres o quatre escombres (es veu que els equips escombra s'anaven rellevant cada 15 km) m'anaven seguint de lluny, suposo que perquè m'espaviles jo amb la navegació. Anant sol t'equivoque més que en grup, ja ho sabeu. Cosa que em va fer perdre encara més temps amb un parell de petis desviaments, res greu. El cas es que entre la pèrdua de temps i el fet que anava sense recanvi, anava capficat tota l'estona com solucionar el tema de les càmeres. M'imaginava que a Sant Fruitós no hi hauria cap botiga, en ser petit. Anava pensant com deixar el trac i anar a Navarcles sense castigar-me amb cap pujada addicional per retornar al trac, recordeu que entre una i altra cosa ja havia perdut més de mitja hora i només estavem començant.

Sant Fruitós, on estas? No arribava mai quan me'n adono: coi si això jo ho he baixat fa una estona, era el que la gent d'allà en diuen la Rassa, segur que algun ho coneixeu. Just acabava de descobrir l'error quan sona el telefon. Eren els ciclistes escombra, preocupats perquè en arribar al avituallament els van dir que no havia passat. Es veu que portaven ja tres quarts buscant-me per les sequies, ja que quan em vaig despistar era només a 2 km. De Sant Fruitós.
Els vaig dir que no s'amuinessin, que jo abandonava i que faria una volt a la meva bola.
Amb tota això portava ja 45 km. I m'estava quedant sense aigua, ves per on el tema de distribuir material per la muntanya em va servir. Vaig anar al avituallament il·legal mes proper 8-10 km. I vaig tenir la sort de que a part del aigua, prunes, sals i barretes encara hi era aquell magnific entrepà de pernil, que no hi comptava gaire ja que era molt possible que se'l hages jalat un animal. De fet hores més tard el segon entrepà no el vaig trobar, les ampolles d'aigua sí.
Eren ja quarts d'una i si volia recanvis m'havia d'espavilar, així que vaig escapar cap a la vall tal ràpid com vaig saber i vaig anar a petar a la vora de Sallent. Vaig aturar uns carreteros que em van indicar com arribar al ciclista de Sallent. Vaig tenir molta sort, arribava a un quart de dues i la botiga tancava a dos quarts. Compro les càmeres, m'adressa la roda en plan ràpid (havia rebut amb la hòstia) i guillo.
Vaig anar per carretera fins el trac en el km. 75 poc abans de Monistrol de Calders, via Artés.
Jo havia recorregut la mateixa distancia, però jo n'avia fet 19 per carretera, amb menys desnivell, vaig entendre en veure gent estirada al terra al avituallament, es veien cops de calor, hipoglucèmies, de tot una mica. Veient-los pensava que portaven 1.500m més des desnivell que jo. Al final no era tant. Comparant l'strava d'en Joan146.7km i 3,585m contra 144.7km i 3,197m.


En principi la meva intenció, pensant que ja hauria passat tothom, era tirar avall per on havia pujat la prova per evitar-me que m'aturessin en algun control de pas, ja que encara que estava retirat, segur que s'haurien posat molt pesats. Però en veure que encara pujava força gent, em vaig veure obligat a tirar amunt amb el sentit normal del trac. La resta, justament va ser el que no volia, “corre, corre que te pillo” per passar els punts de tall, cosa que, per poc, vaig acabar aconseguit.
Em va ploure fort dues vegades la primera uns 20 minuts, del que en vaig passar 15 sota la carpa d'un avituallament i la darrera, ja al final, que devia durar més d'una hora.

Se'm va trencar la cadena, vaig tenir sort perquè va ser 200m. després del ultim tall de pas al bar Maqui (Que bona la cervesa!). Era a 4 km. de meta i ja no van poder aturar-me.
No volia perdre més temps muntant la llum; que total vaig haver de muntar igual, perquè al final hi havia un corriol tècnic que no em vaig atrevir a baixar sense llum. Esgotat i gairebé a les fosques vaig muntar la cadena sense passar-la pel desviador. Vaig intentar corregir-ho, però no vaig ser capaç d'obrir el passador ràpid amb els dits.
Debian ser les deu i mitja quan vaig arribar, chop com un pollastre, esgotat i content. Impossible rentar la bici i reparar la cadena, el del guardabicis ens estava esperant amb candeletes per tancar.
Dutxa, sopar i a dormir, el poc que es podia a la casa de colònies on érem, si que es veritat que recordava a la mili, tenies raó Jaume. Si hi torno valoraré fer-ho amb la caravana, segur que es descansa molt millor i amb més espai per tenir les coses endreçades.

Al mati següent tot i que em vaig alçar a les cinc i mitja, per recollir els trastos, esmorzar i solucionar el rentat i reparació de la bici, no em va ser possible, ja que obrien el guardabicis a les 7 menys cinc i la sortida era a les 7:30. Vaig rentar la bici, em vaig posar a reparar, la cadena i un radi petat que no havia vist de nit; vaig veure la sortida de la segona etapa no em va importar massa, ja no podia ser finisher perquè havia abandonat el dia anterior.
Vaig sortir a les 8 amb intenció de fer un tram per carretera i enllaçar amb el trac. Si arribava massa d'hora m'esperaria a que passessin els bons, si enllaçava pel darrera ja m'aniria bé.
Es es veu que ahir no era el dia, però. Va ser entrar en trac i a la primera zona de corriols complicadets el fre davanter em fallava. Havia agafat aire. Així com n'estic segur que el radi petat va ser per la hòstia, no sé si això pot tenir rés a veure amb el fre. Oportunissim, això si que em va rallar una mica. Vaig optar per fer una volta curta i marxar a dinar a casa. De totes menes encara que al principi em va emprenyar, pot ser va ser el millor, perquè la veritat es que anava tocadet. La pallissa del dia anterior i dos nits dormin 3-4 hores passen factura.

Resumint, m'ha agradat moltíssim, des de que, ja fa anys, van deixar de fer la Sacalm extrem, no m'ho passava tant bé, i tant malament a l'hora en una pedalada.
No sabre mai si hagués pogut acabar o no, jo crec que si. Si que es cert que em vaig estalviar 400 i que vaig fer gairebé 20 km per carretera, però també ho es que vaig perdre molt temps entre les punxades, la navegació per sortir de la muntanya, buscar la botiga i reparar la roda i reparar la cadena en total 2h: 15' aturat. També que tota aquesta part la vaig fer molt tranquil·lament pues pensava fer la resta del trac al inrevés i no trobar ningú.
El que dèiem, si puc tornaré.

[Diesel]

Es que si no te pasa ná, ¡vaya aburrimiento!
_________________
Saludos.
https://www.bttbadalona.com

[Pino]

Jordi, que historieta para contar a los nietos !!!!

Parece un cuento.

Bueno, al final bien está lo que bien acaba, y si al menos como tu dices, disfrutaste, ya está bien porque de eso es lo que se trata.

Enhorabuena de todas maneras, yo creo que me hubiera largado en el km,12.


_________________
No es tan fiero el león como lo pintan.