BttBadalona.com

[Pere]

Aquesta és la sortida dels potsers: Potser és massa dura. Potser és massa llarga. Potser hi ha massa corriols. Potser no la podré fer. Potser la faré amb alguna retallada. Potser no la podré fer mai més. Potser la podria fer el dia 30, un Divendres Sant expiatori...
En fi, que finalment la vaig fer, tot i que amb una mica de retallada, evitant la pujada duríssima als corriols de Can Bruguera, ja que sinó encara estaria allà, mort i enterrat.

Per si encara no us he donat la llauna amb l'itinerari i no sabeu de què va, es tracta d'anar enllaçant corriols i alguna trialera des de casa fins a Dosrius, i tornar també per corriols, tot i que evitant-ne algun per motius de força física i mental. Intento fer-la cada any, tot i que no es fàcil ja que es necessita temps i paciència per estar tanta estona sol al damunt de la bicicleta.
De moment encara no he trobat cap voluntari per fer-la junts, però no desespero: de més verdes en maduren.

A la sortida, amb els xops (pollancres a BCN) il·luminats pel primer sol matiner



Aquí deixo la pujada a la Cartoixa amb els seus xiprers preciosos per agafar el corriolet de pujada, que cada dia em costa més de fer



Passo pel cementiri dels empestats en vida i en mort, en ser pobres ningú els vol. Som així, els homo sapiens sapiens



Als 9 Pins, a punt de pujar les esses de la vinya verda vora el mar i admirant les muntanyes plenes de goril·les a la boira



I ja sóc a dalt, al Turó d'en Galzeran, el punt més alt del món. Bé, del meu món



Un corriolet, el del jacuzzi dels senglars



Estan molt ben organitzats, també en tenen un pels porcellets



No pot faltar una visita al Dolmen de Castellruf



Estem en ple esclat de la primavera i els cirerers s'omplen de belles i efímeres flors



Fins i tot aquest que està escapçat treu llucs florits, segurament de la base no empeltada



Les ruïnes de Can Gurri fan més palès encara que tot és efímer i s'acaba esfondrant



Però la vida reneix, uns anem marxant i altres rebroten amb vigor



El vent ha fet de les seves al corriol d'en Salva





Mira que hi he passat vegades pel corriolet de Ca la Mort, mai m'havia fixat en aquest dolmen, suposo que natural



Els brucs també estan en forma, ben florits i tapant força el corriolet



Després de la llarga i un pèl complicada baixada per la trialera del Dolmen de la Cabana del Moro, on no faig foto perquè hi ha unes tres-centes persones menjant, arribo a la Pedra de les Orenetes



I baixo a la Pedra Foradada



Sembla petita, però no, no n'és tant



Hi ha aigua pertot, en molts llocs corre alegrement corriol avall. Mai n'havia vist tanta en aquesta zona



Se'm fa mooolt llarg, però arribo sa i estalvi, tot i que cansat, a l'altra Torre del Moro, deserta en aquestes hores



Baixo pel Dragon Khan fins Dosrius i, improvisant sense track, faig una bona retallada per no pujar a Can Bruguera i tiro riera avall: els corriolets de la Transmaresme poden esperar. Després d'una pujada força dura tenint en compte els km que porto a sobre, arribo a Sant Bartomeu i recordo que porto màquina de fotografiar en veure què maca està il·luminada amb el sol que s'està adormint



Una baralla que riu-te'n de les de galls, amb uns cops d'ala que deunidó









Hi ha un barret de núvols negres sobre meu, espero que les forces del mal no em vinguin a buscar



Passo pel Vietnam, també amb algun arbre caigut després de l'hivern llarg i ventós





Amb un fred important i els dits congelats puc fer aquesta foto al Mirador de Premià



I, després de baixar pel corriol de les piscines, arribo a Alella on ja fa més bo i ja gairebé estic com a casa. No em falta gaire per arribar-hi, vaig fent que ja no puc més.

Com sempre, teniu el track a l'Strava:
[link2]TORRASSA DEL MORO PER CORRIOLS,https://www.strava.com/activities/1482222789[/link2]

No cal ser Premium per baixar-lo:
[link2]BAIXAR TRACKS STRAVA,https://forum.btticarretera.cat/viewtopic.php?f=14&t=61[/link2]
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com