BttBadalona.com

[Pere]

Tot això ha passat en 18 km:
Orgia: la primera part de la sortida, els corriolets de Tiana i Alella.
Penitència: la pujada al Turó del Galceran
Purgatori: la baixada del Turó pel torrent de les pedres
Cel: el corriol de la Cartoixa
Infern: els 66 pisos que fan al bell mig de Tiana, monstres de ferro i ciment

La primera part, després de la pluja d'ahir i dels últims dies, m'ha extasiat. Corriolets fàcils, plens de flors
i molt ciclables. Aquí poso la foto d'uns "conillets", homenatge a la Margarida, però de flors n'hi havia per
triar i remenar


Pujo pels corriols de Can Codina


En aquesta zona molts pins no han resistit la sequera i les plagues. La pluja d'ahir potser ajudarà els que
encara malviuen


Baixo al Torrent dels Grills, on ja fa molts anys va caure aquest xop. Va ser en Jordi "Pujaremcomamics"
qui va omplir la part del darrere perquè hi poguéssim passar


Pujo torrent amunt i el deixo per fer una remuntada per un corriolet especialment bonic, que té una mica
de tot: pujada dura, baixada i traca final, en molt pocs metres


La traca final em torna a portar al torrent, segueixo tirant amunt en direcció al Coll de Vendrans. Ara tot és
bosc, però anys enrere segurament eren vinyes. Aquesta cabana ens ho recorda


Passant per sobre de la cabana, m'enfilo fins al corriol Pujaremcomamics, aquesta n'és l'entrada


Arribo al Rocar, avui estranyament sense cap caminaire


Uns metres més de corriol, envaït de flors, em porten a la pista carenera, on agafo el corriol amb "flow"


Remunto per pista per agafar el corriol "Terreny Pujaremcomamics", que porta el seu nom ja que el va obrir
ell. S'hi entra per aquí, avui la zona complicada de pedres en pujada estava gairebé a punt de poder-se fer


Arribo a la cabana de vinya, també solitària


Com que he fet una part preciosa de la meva ruta, no puc evitar pujar a l'ermita de l'Alegria. La font està
tancada per la sequera, les piscines van a tot drap


La creu, il·luminada des del cel


I els xiprers, preciosos, de l'ermita


Deixo l'ermita per pujar al vèrtex geodèsic del Turó del Galceran, el punt més alt de la ruta d'avui




Tot i haver entrat en calor en la pujada, la baixada fins al Seminari em torna a la realitat del dia: fa molta
fresca, les mans estan fredes i, com que plou i fa sol, les bruixes es pentinen i porten dol. No n'he vist cap,
avui hi havia molt poca gent a la muntanya, i m'he aturat per beure una mica a la font del Seminari que
encara raja, espero que no tinguin la mala idea de tancar-la


Baixo cap a Tiana pel corriol de la Cartoixa, la cirereta del pastís de la ruta d'avui


Aquest és el meu xiprer preferit del camí de la Cartoixa


I aquest és l'infern de ciment i ferralla que estan perpetrant al bell mig d'un poble que havia estat tranquil


I això és tot el que han donat de sí aquests 18 km de no res.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[Martirio]

Como siempre un agran crónica!!!
Pd. Las echaba de menos