BttBadalona.com

[Pere]

Arrossegava un mal d'esquena que la inactivitat de dissabte i diumenge no només no el va millorar sinó que el va empitjorar, de manera que dimarts, diada de la nostra patrona apotecària, no tenia molt clar si podria sortir o no. Finalment ho vaig fer i em va sortir una ruta força, força, bonica i un pèl dura i tot. Es tractava de fer pista, a ritme tranquil, no forçar a les pujades i anar tirant si no hi havia dolor. I va passar el que era d'esperar: com sempre ( o gairebé sempre ) que vaig en bici els mals desapareixen i vaig anar força estona amunt i avall.
Per pujar a la pista de la Cornisa vaig passar per la via fàcil des de Tiana: Alella pel Camí de Baix. Allà em vaig trobar al Toni, que ja tornava cap a casa. Una mica més amunt, a mig camí de pujada des de la Coma Clara, em vaig trobar al David, amb la seva nova adquisició que el té enganxadíssim


Ja a dalt a la pista i amb l'esquena perfecta (bé, tot el perfecta que es pot tenir a la meva edat) vaig decidir baixar a Vallromanes pel corriolet de Can Cirera, fàcil, ràpid i divertit. I, com que no volia forçar , vaig tornar a pujar a la Cornisa per la pista amb més pendent, la que porta a Can Gurguí, que vaig deixar a mig camí per agafar el corriol que surt a mà esquerra. Corriol que ja no ho és en bona part, es veu que els "pellets" donen dinerets i pertot es fan treballs per aprofitar la fusta i aquí hem perdut la meitat del corriol. Esperem que aquests treballs es facin amb coneixement i els diners no enceguin els propietaris.
Aquí vaig fer la foto on s'acaba la nova pista, la de la pista no la poso perquè va quedar molt borrosa


I es veu com era el corriol


Després de passar pel Vietnam (sud) vaig arribar a la Creu de Can Boquet, on estan arreglant la pujada cap al Dolmen


Em vaig estimar més anar a Cal Senyor i donar una mica de volta corriolera més distreta i després per anar a l'ermita de Sant Domènec també ho vaig fer pel corriol que surt de Ca La Mort, que estava perfecte


Aquí estava arribant a Sant Domènec


I d'aquí vaig tornar a passar pels corriols del voltant de Sant Carles, després de baixar a la pista de la Pedrera


Aquí ja pujava a la Torre de l'Àrab, com diria l'Empar Moliner


I aquesta és la Torre, ja una mica solitària a aquelles hores, però encara amb gent endrapant al bar


Una mica més avall hi ha l'entrada del Dragon Khan, un corriol llarguíssim i molt fàcil i divertit


Després de molta estona baixant vaig arribar als defores de Dosrius, on una zona d'esport està força abandonada i deixada de la mà de Déu


I després de passar per una pista perfecta, de les que a mi m'agraden, plana, ampla i llisa com podeu veure


vaig arribar a Dosrius


Era força tard i encara em quedava molt per tornar a casa


Vaig travessar la riera per un bonic pont


I vaig anar baixant pel corriolet paral·lel a la riera en direcció a Argentona



Sembla mentida que aquesta columneta pugui aguantar tot el que aguanta. Sembla en Mas a Can Cuní, té molt de mèrit


No és per donar idees, que no els cal, però seria tan fàcil fer una malvestat!




Aquí podia haver tirat cap a la platja, però com que em trobava bé i havia avisat a casa que arribaria tard, vaig preferir pujar un altre cop a la Pedrera, ja que no coneixia el camí i sempre va bé descobrir-ne de nous. Primer vaig remuntar la riera sorrenca


que vaig deixar ràpidament


per veure bones vistes dels camps i masos de la zona


Pensava que les abreviatures les havien inventat alguns manies, però es veu que no. Aquesta (a veure si hi ha algú que ho desxifra: té el cafè pagat) és molt anterior al WhatsApp



Una pista, si no ho encerteu ara m'hauríeu de pagar no el cafè sinó el dinar diari dels propers cinquanta anys:


Fins ara tot el camí desconegut havia estat molt bucòlic, planer i fàcil; a partir d'aquí em va costar molt, ja que vaig encarar una pujada llarga i dura. Suant la gota vaig tornar a la Pedrera i allà em vaig trobar amb en Miquel, que venia de Tordera


Fa pocs anys que cicla, però ja ha estat a Mongòlia, a Noruega.... porta moltíssims km al damunt de la bici. Espero que es deixi veure per aquí i ens comenti les seves aventures, que no s'acaben: ara està preparant una volta per Ghana.
I amb en Miquel vam anar fent, parlant de tot una mica, i la tornada va ser molt amena. La vam fer pel Vietnam (Nord) i pel corriol de l'Andrés o o de les piscines d'Alella, on ens vam acomiadar: ell va tirar cap a Montgat i jo cap a Tiana.
_________________
http://margaridaipere.blogspot.com
http://elmondelacuina.blogspot.com

[martin]

No paras Pere, no paras!!! Y no lo hagas
Da gusto leer tus cronicas.
_________________
Cuando se mira hacia atras, es que se empieza a estar cansado.

[Pino]

Una altre de bona Pere.... La tinc en cartera!!!

enhorabona!!!


_________________
No es tan fiero el león como lo pintan.

[Martirio]

corriols con muy buena pinta